«Abans del segle XIX, la tendència era presentar els plats plens de menjar en grans vaixelles. Van ser els colossals banquets imperials els que van començar a popularitzar el que avui dia podríem assemblar a un bufet. El menjar es distribuïa en grups de diversos plats perquè, un cop a la taula, cada un es servís segons la seva gana. Això sí, la decoració era ja un atractiu important en la gastronomia. Carns cobertes de salsa, aus de caça adornades amb verdures, i plomes o fruites donaven vida a aquests banquets. Va ser el crític gastronòmic Alexandre Grimond de la Reynièree, qui entrat el segle XIX va introduir el model actual de servei plat a plat. Amb aquesta iniciativa va mostrar l’avantatge de menjar alguns plats calents i d´altres freds, a més d’aconseguir despertar en la societat l’interès per l’art de la gastronomia. No obstant això, no va ser fins als 70 quan la presentació dels plats de menjar va agafar més protagonisme…
Una bona presentació s’ha de fixar en els colors, textures, altures, guarnicions, salses i per descomptat en la vaixella, que no té perquè ser estrictament un plat. Avui dia, la senzillesa i elegància prevalen davant els excessos i extravagàncies. La clau està en deixar-se portar per la intuïció i el bon gust d’un mateix. El muntatge d’un plat també respon a pesos i harmonies. La composició simètrica o escalada transmet una sensació d’ordre i harmonia mentre que, l’asimètrica, l’obliqua i la rítmica, desprenen dinamisme i vitalitat. Però l´emplatat, és un art que no s’aprèn ràpid, sinó que se sent i forma part de la recepta.
- Disseny de plats o contenidors de les receptes.
- Dissenys proposats o personalitzat, dels emplatats de les nostres postres de restauració.